12 de nov. 2009

La distribució de la riquesa mineral


El greu conflicte que es desenvolupa a la República Democràtica del Congo (RDC) porta des de 1998 destruint vides, pobles sencers i devastant el territori del tercer país més gran de l’Àfrica i, al mateix temps, un dels més rics del món pel seu dipòsit de minerals. Aquest país es troba dins una guerra que implica a altres països fronterers, com Rwanda, Uganda i Angola. La situació actual està marcada per la inestabilitat política i des de 2007 els enfrontaments han estat
cada cop més violents i constants.

Però, per quin motiu aquests països decideixen ficar-se en un dels conflictes armats més sanguinolents dels nostres temps? En efecte, no és casual el fet que la RDC sigui el país del món amb més recursos minerals (or, diamants, coltan). Aquests es troben localitzats a la regió del Rift, i el principal motor d’aquesta devastadora guerra els trobem en aquesta zona. A més dels problemes polítics i de revoltes entre les diferents ètnies, el que intenten els diferents països implicats és disputar-se el domini d’aquesta valuosa regió. El que realment volen els polítics, deixant totalment de banda els interessos del seu país i del seu poble, és fer-se amb el domini i sobretot poder enriquir-se mitjançant la possessió i explotació de les mines d’un mineral molt valuós per les grans multinacionals dels països occidentals.

Es calcula que el 80% de les reserves mundials de coltan es troba a la RDC, aquest després viatja cap al nord a través de Rwanda per arribar a les grans empreses que tenen capacitat tecnològica per transformar-lo i poder vendre aquesta “pols màgica” a Nokia, Motorola i Sony entre d’altres. D’aquesta manera es podran fabricar objectes tan quotidians al nostre món com el telèfon mòbil, l’ordinador, els reproductors d’MP3, etc. Un cop més, es fa evident la insostenibilitat d’aquest consumisme imparable dels països occidentals, que aconsegueixen enriquir-se i millorar les seves tecnologies a costa de treure les riqueses dels països més empobrits del planeta. Així doncs, la tecnologia que consumim tots els dies causa uns danys col·laterals que a la RDC ja han provocat més de 4 milions de morts.

28 d’oct. 2009

Manifest des dels boscos, NO A LA MAT!


Avui després d'uns quants dies de feina, s'ha decidit donar a la llum pública per mitjans alternatius una acció directa que s'està duent a terme als boscos de les Guilleries en contra de la MAT.

Es tracta d'una ocupació als arbres, un campament aèri on hi habiten unes 10 persones, just al terreny expropiat per la construcció de la torre 114 de la MAT. S'ha redactat un manifest explicatiu on s'argumenta l'acció, us l'hem adjuntat perquè en tingueu coneixement i en feu la difusió necessària.

Us explico amb una mica més de detall de què es tracta:



" Ara mateix un conjunt de gent experta amb molta experiència en aquest tipus d'accions, provinents d'arreu d'Europa i Catalunya, estan construint un campament aeri a la torre 114 de la MAT. La seva intenció és quedar-se allà fins que hi hagi un desallotjament forçat per part de la policia i l'empresa constructora Red Eléctrica de España. Hem de ser conscients que aquesta situació pot durar mesos i que són de les últimes torres que queden per construir.

Per tant, aquest col.lectiu, necessita el recolzament de tota la gent de la comarca per poder subsistir en aquestes condicions, ja que han de fer front a les inclemències del temps i als condicionants que comporta viure dalt dels arbres. Per això demanem el suport de tots, ja que aquests "brigadistes ambientals" estan duent a terme una acció directa pel benefici dels nostres boscos, per la superviviència dels nostres ecosistemes i per aturar d'una vegada per totes les obres d'aquesta gran infraestructura elèctrica, la qual recordem que és fruit d'interessos polítics i totalment rebutjada per la població afectada.

Així doncs, a partir d'avui mateix, agraïriem qualsevol activitat, recaptacio de material: aliments, roba, objectes de cuina, matalassos, cadires, taules, palets, fustes d'encofrar,.... que puguin ser útils pel campament. Com que hi ha material tècnic d'escalada, cordes, mosquetons... que necessita ser comprat, posarem a disposició unes guardioles repartides per punts estratègics del poble i la comarca on poder-hi dipositar la voluntat tot aquell o aquella que vulgui donar suport a la causa.

Evidentment al llarg de totes aquests mesos s'organitzaran activitats diverses per donar a conèixer el perquè d'aquesta ocupació, pretenguen que totes i tots nosaltres pugem al campament a conèixer aquestes persones, a donar-los suport logístic i sobretot recolzament i coratge.

Creiem que és una obligació moral de tots acudir i ajudar a aquest col.lectiu que ha decidit prendre la resistència des dels arbres de les Guilleries per defensar una agressió al medi en pro d'un benefici col.lectiu.

Moltes gràcies!

Des dels Boscos "

15 d’oct. 2009

Prou de falses solucions


L’actual model econòmic està aprofundint el domini del capital sobre el treball: més flexibilitat laboral i subcontractacions, que comporten disminucions dels salaris, acompanyades d’un fort augment dels guanys de les empreses que han incrementat el seu poder sobre els estats i sobre els recursos naturals . En efecte, el neoliberalisme, a més de proclamar la "llibertat per escollir”, ha plantejat com a qüestió principal la propietat privada dels recursos naturals, fet que ha comportat que el sistema productiu no tingui cap planificació ni control i ha fet el nostre entorn insostenible, ja que no respecta el medi ambient i no contempla els seus límits. Com a conseqüència de tot plegat la crisi provocada per aquest sistema té impactes devastadors en la vida de milions de persones en tot el món, tant al Sud com al Nord.

La paradoxa és que els grans capitalistes, que són els artífexs de l’actual desastre econòmic, exigeixen a tots el governs injeccions multi bilionàries de capital per recuperar-se, al mateix temps que complementen la seva política de recuperació en detriment de la qualitat de vida de la resta d’habitants del món. És a dir, que per buscar la recuperació temporal del sistema acorden amb els governs polítiques d’ajustament estructural, exerceixen desplaçaments o migracions laborals cada cop en pitjors condicions, dins de tantes altres quantitats d’enginys que atempten cada cop més contra la dignitat humana.

28 de set. 2009

L'Existència dels paradisos fiscals

Existeixen desenes d’ells i la majoria es troben sota la protecció de les antigues potencies colonials. Segons dades de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), en aquests paradisos es diposita el 13% del PIB mundial. Això suposa una pèrdua anual de capital de aproximadament 600.000 milions de dòlars.


Una molt petita part d'aquesta xifra seria de sobres suficient per cobrir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni per reduir la pobresa a la meitat abans de l’any 2015, valorats en 40.000 o 60.000 milions de dòlars. Així i tot, paral·lelament, els bancs centrals del món injecten milers de milions d’euros al mercat per pal·liar l’actual crisi econòmica.


A qui beneficia tot això? Segurament que els grans defensors del capitalisme actual ens podrien donar una resposta al respecte, però es clar, cal fer veure que tot plegat es fa en nom del progrés econòmic de la societat...

7 de set. 2009

Arenys de Munt

Una consulta per la independència aprovada per una àmplia majoria dels regidors d'Arenys de Munt ha provocat un daltabaix a l'Estat espanyol i ha posat en guàrdia alguns mitjans de comunicació i alguns partits polítics catalans, temorosos que una iniciativa com aquesta s'escampi com una taca d’oli.

Seròs, Argentona, Figueres, Sant Pere de Torelló i tot un seguit de municipis estarien en condicions de seguir l'exemple d’Arenys de Munt. Sobretot si fem cas del compromís públic de donar suport a noves mocions que van adquirir les quatre forces polítiques que van intervenir en l'acte unitari d'aquest dissabte.

Ara cal exigir que aquests compromisos no siguin flor d'un dia. No ens podem permetre més decepcions. Cal convertir la consulta del proper diumenge en un símbol de la llibertat, de la normalitat d'exercir el dret a decidir. Veient com ha reaccionat l'Estat espanyol, tenim una gran oportunitat de convertir aquesta data en un símbol de la pedagogia pel dret a decidir.

8 de jul. 2009

Bufetada a la participació ciutadana

La Setmana passada el Parlament de Catalunya per acord de PSC, CiU i PP, va rebutjar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre transgènics impulsada per la campanya Som lo Que Sembrem. La ILP contra els transgènics exigia la prohibició del cultiu d’Organismes Genèticament Modificats (OGM) en sòl agrícola, l’etiquetatge dels aliments transgènics, una moratòria al desenvolupament d’OGM i la investigació independent dels seus efectes sanitaris i ambientals. La ILP era un pas més en el moviment contra els transgènics que des de fa anys ha vingut confrontant-se als interessos de les grans empreses del sector i patint la indiferència, quan no la criminalització directa, de l’administració, les institucions i els partits governants.

Des res ha servit que 106.000 persones, més del doble de les legalment necessàries, haguessin donat suport a la iniciativa. Des res ha servit les mobilitzacions d’aquests últims dies, com la manifestació del passat 28 de juny a Barcelona o la vaga de fam impulsada per sis membres de Som lo que Sembrem, instal·lats a escassos 50 metres del Parlament. Els interessos empresarials s’han imposat, una vegada més, per sobre dels interessos populars.

PSC, CiU i PP han demostrat, de nou, la seva complicitat i vincles amb el món empresarial i amb el poderós sector de la industria agroalimentària. No cal oblidar que Catalunya és un dels territoris de la Unió Europea a on es cultiven més transgènics. ERC i ICV, si bé han donat suport formalment a la ILP, han optat per la posició còmode de mirar cap una altra banda front la política del PSC, obviant que són socis del seu govern, i han guardat un trist silenci còmplice durant tot el procés. Desmarcar-se avui del PSC, quan aquest pacta amb CiU i PP, i seguir governant com si res l’endemà, no és creïble. Per omissió, ERC i ICV tenen també una gran responsabilitat en el bloqueig a la ILP. De nou, els límits de l’esquerra de gestió queden exposats als ulls de tothom.

El Parlament ha donat l’esquena, una cop més (i, francament, ja hi estem acostumats!) als moviments populars. Però això no podrà aturar i no ha d’aturar, a un moviment que ha aconseguit posar sobre la taula el debat sobre els transgènics, sensibilitzar a milers de ciutadans i ciutadanes de Catalunya i organitzar un àmplia campanya oposada a la indústria dels agronegocis. Iniciatives com la impulsada per Som lo que Sembrem són necessàries per crear xarxa i per organitzar els moviments des de baix i hem de seguir treballant per al seu enfortiment, buscant també les confluències entre les diferents experiències i campanyes que s’oposen a les polítiques pro-empresarials, en un moment on la crisi ecològica, energètica, econòmica i social contemporània, demana respostes globals i un canvi de paradigma.

Avui més que mai seguim reivindicant una Catalunya lliure de transgènics. Transgènics fora. Ni aquí ni enlloc!

2 de jul. 2009

Manifest contra el cop d'estat a Hondures

El col·lectiu Amigues de l'ALBA de Girona m'ha fet arribar un manifest de condemna del cop d'estat a Hondures i de les vergonyoses manipulacions informatives que duen a terme determinats mitjans de comunicació a casa nostra, que us transcric a continuació:


Manifest contra el cop d'estat a Hondures


Des de Girona, el col·lectiu Amigues de l´Alianza Bolivariana para los pueblos de América (ALBA) condemna el cop d'estat contra el President Constitucional de la República d'Hondures Manuel Zelaya i rebutja qualsevol atac en contra de la dignitat dels homes i dones, ciutadans i ciutadanes de la nació hondurenya. Ens solidaritzem amb l'esperit democràtic del poble germà centreamericà, tot reiterant el nostre compromís amb la lliure determinació dels pobles i exigint respecte a les institucions legítimament constituïdes.

Exigim el cessament immediat dels assassinats i de les agressions als homes i dones que protesten per aquest fet i acusem públicament als militars colpistes que fan servir les armes en contra del seu poble. També denunciem enèrgicament a les cúpules de les forces armades que serveixen als interessos de l'extrema dreta burgesa i de les transnacionals que han instigat aquest cop d'estat d'Hondures, així com el que va succeir a Venezuela i el que va poder ser evitat no fa masses dies a Bolívia; tot per mantenir la seva hegemonia i continuar robant les riqueses dels homes i de les dones de tot Llatinoamèrica, com fa 500 anys.

També denunciem a les empreses dels mitjans de comunicació que d'una manera o altre són també còmplices d'aquesta agressió quan estan desvirtuant la seva feina d'informar correctament i s'avenen als interessos hegemònics citats, desinformant l'opinió pública sobre el que està passant.

El col·lectiu Amigues de l'ALBA també adverteix la població:

1) Sobre el paper purament transmissor dels mitjans de comunicació que no condemnen el cop, sinó que només retransmeten les dèbils expressions d'una classe política que, més enllà de paraules adequades per a l'ocasió no han proposat cap mesura concreta contra la il·legitimitat imposada a Hondures, amb l'honrosa excepció dels mandataris de l'ALBA.

2) Ens crida l'atenció que en les empreses de comunicació no existeixi cap referència als breus comunicats d'associacions com la Societat Interamericana de Prensa (SIP), Reporters sense Fronteres, i altres defensors de la llibertat d'expressió. On són ara els intel·lectuals com VargasONG que tant critiquen a Cuba, Veneçuela, Bolívia, etc? Queda en evidència, un cop més, la més bruta i doble moral. Llosa i les diverses

Fem una crida a tots els moviments socials i a tots els pobles a condemnar i manifestar-se en contra d'aquest cop d'estat exigint el retorn del President elegit amb el vots dels homes i de les dones d'Hondures, com també a fer la feina d'informar correctament contrastant les informacions que ens arriben directament dels molts mitjans alternatius i a rebutjar les informacions de les agències propietat de les empreses que amb la seva actitud de tergiversar la realitat i la informació amb la seva actitud, donen també suport a aquest cop d'estat.

Girona, 30 de juny de 2009

11 de juny 2009

Quan els partits d’esquerres ens són prescindibles…


Quan els partits d’esquerres són prescindibles, és quan aquests juguen a ser el que no són, quan defensen els interessos d’aquells que ja tenen qui els defensa. I no és d’estranyar que hi hagi hagut una gran quantitat de ciutadans sociològicament d’esquerres que s’hagin quedat a casa abans de votar els seus.

Cal anar a votar els partits actuals d’esquerres quan ens imposen
la MAT, quan amb diner públic salven bancs que no paren d'especular en cap moment, quan ens imposen el Pla de Bolonya a la universitat sense ni tant sols poder debatre-ho, quan ens justifiquen un transvasament del Segre tot dient-nos que no és un transvasament, quan envien la policia dels ciutadans a una repressió franquista contra els estudiants, quan TV3 i Catalunya Ràdio passa a ser un espai comunicatiu nacional espanyol insuportable, quan dia a dia perdem poder adquisitiu i drets laborals,  quan la participació de la ciutadania en la vida pública passa a ser una idea de romàntics, quan no fan res per les seleccions catalanes, quan ignoren la ILP sobre Catalunya lliure de transgènics, quan l’espoli fiscal català encara és vigent i sembla que en tenim per molts anys, quan diuen que no donaran 500 E de les arques de diner públic per als fabricants de cotxes perquè no és necessari i 5 dies després sí i encara molt més, quan ens ofega una urbanització i destrucció del territori més agressiva que mai, quan no s’apliquen models socioeconòmics alternatius veritablement sostenibles tot i omplir-se’n la boca cada dia, quan ens construeixen el quart cinturó i l’eix viari de Bracons tot assegurar-nos que hi estan en contra, quan al govern es practica un amiguisme i nepotisme de càrrecs públics que és del tot urticari, quan la creació de les vegueries és com un miratge llunyà, quan seguim pagant peatges a les autopistes com sempre, quan el dret a l’autodeterminació del poble català es com un distant record, quan el riu Ter està més mort que mai, quan el republicanisme passa a ser un record dels avis, quan la nova llei d'habitatge a Catalunya és un nou regal vingut del cel per als constructors, quan l’estatut és paper mullat i dia a dia ens sentim menystinguts com a poble i no passa res, ...

És ara més que mai que els hem d’anar de votar perquè no vingui el llop de la dreta???? Però si el llop ja és a casa nostra!! La gent d’ordre ha anat a votar els seus com sempre i els nostres s’han quedat a casa. Que s’ho facin mirar!!

26 de maig 2009

El show mediàtic de l'ordre informatiu


Els grans mitjans informatius s’han centrat en comunicar massivament els anuncis oficials de les mesures del Govern de Zapatero contra la crisi. Tanmateix, aquestes mesures s’han demostrat insuficients i el malestar social augmenta cada dia que passa, fent urgents altres iniciatives i alternatives per sortir de la crisi. Amb tot, els grans mitjans insisteixen en informar-nos totalitàriament del “Diari Oficial del Govern enfront de la Crisi”.

El resultat d’aquest ordre informatiu és la construcció d’un consens periodístic dependent d'una actualitat fixada per les accions protagonitzades pels polítics (amb el duet PSOE-PP com a actors principals), show mediàtic que satura i alhora limita i manipula l’opinió pública. Les conseqüències d’aquestes pràctiques periodístiques són gravíssimes i fan clarament visible la crisi dels grans mitjans informatius i del sistema comunicatiu dominant. En comptes de qüestionar la gestió dels Governs i d’ajudar a la comprensió de com i per què s’ha produït la crisi, assenyalant responsables i possibles canvis i alternatives al sistema, els mitjans representen a diari una normalitat anodina, com si no hi passés res excepcionalment greu, en el que és l’última gran manipulació informativa d’una indústria periodística que tendeix a reproduir i conservar aquest sistema en crisi.

Un altre símptoma de la crisi dels mitjans hegemònics és la simplificació que s’ha fet de la crisi; normalment, reduïda tan sols a “crisi financera”. Tanmateix, tenint en compte tots els problemes i les injustícies que genera el sistema capitalista en els diferents àmbits de la vida, podria ser més adequat parlar, directament, de la crisi total del sistema. Però els Governs, en comptes d’impulsar canvis i alternatives reals a aquesta situació de crisi, s’està servint dels diners públics de tots i totes per a ajudar als grans capitals i prendre les “mesures pal·liatives” necessàries perquè tot continuï igual (de malament) que sempre... I és que cal informar de que tot el sistema està endeutat, en mans de banquers, i el Govern i els grans inversors capitalistes necessiten dels jocs especulatius bancaris per “reactivar l’economia”. Per descomptat, els grans mitjans de comunicació, tan públics com privats, també depenen dels bancs i estan lligats als engranatges del sistema, situació que fa que es reprodueixi diàriament aquesta crisi informativa insuportable.

20 de maig 2009

Via campesina: cap a la sobirania alimentària


La present crisi alimentària d’encariment dels aliments no sols s’explica pel canvi climàtic, per la promoció dels agrocombustibles o per l’augment de la demanda de menjar en països com la Xina o l’Índia. Qualsevol anàlisi de la crisi alimentària traça una explicació molt similar a les raons estructurals que han originat les altres crisis paral·leles que estan sacsejant el planeta (ecològica, financera, energètica...): la desregulació de l’economia i dels mercats. El seu dogma profetitzava benestar, igualtat d’oportunitats i augment de la competència. Els resultats són tot el contrari: més misèria, gana i revoltes, indefensió del petit agricultor i del consumidor i control absolut dels mercats per part d’oligopolis.


El model de l’agronegoci industrial desregulat o liberalitzat, que se’n riu de la política i dels drets humans, ha originat entre d'altres, els dos mecanismes que més responsabilitat tenen en la descomunal i progressiva pujada de preus que s'han donat els últims anys i mesos: l’especulació creixent al mercat dels aliments bàsics i la concentració corporativa al sector, sobretot en la propietat dels béns de producció (terra, aigua, llavors, fertilitzants, pesticides...) i en la cadena de distribució i comercialització.

A nivell polític, la desregulació i l’agronegoci industrial oligopolístic ha forçat molts països del Sud a enfocar tota la seva agricultura a uns pocs productes dedicats de forma gairebé íntegra a l’exportació, veient-se obligats a importar aliments quan abans eren produïts per la seva població, sovint majoritàriament camperola.

Això explica per què la majoria dels milions de famolencs del món són agricultors. Les grans corporacions han demostrat que l’únic que els interessa és guanyar diners a curt termini, superar la caiguda d’un mercat més i controlar recursos com la terra, l’aigua o les llavors en nom de la llibertat de mercat i de la propietat privada i com a arma per tenir poder en el moment de pressionar els Estats i les societats.

L’alternativa a aquest sistema tan destructiu i injust és la sobirania alimentària de cada país, de cada regió, de cada comunitat. Sota aquest concepte, que va crear Vía Campesina, s’erigeix un sistema agrari regulat però lliure, amb multitud de productors amos de les seves terres i llavors i amb marge per decidir, junt als consumidors, sobre què produir, on vendre-ho i a quin preu.

28 d’abr. 2009

La vergonya dels paradisos fiscals


Existeixen desenes d’ells i la majoria es troben sota la protecció de les antigues potencies colonials. Segons dades de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), en aquests paradisos es diposita el 13% del PIB mundial. Això suposa una pèrdua anual de capital de aproximadament 600.000 milions de dòlars.


Una molt petita part d'aquesta xifra seria de sobres suficient per cobrir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni per reduir la pobresa a la meitat abans de l’any 2015, valorats en 40.000 o 60.000 milions de dòlars. Així i tot, paral·lelament, els bancs centrals del món injecten milers de milions d’euros al mercat per pal·liar l’actual crisi econòmica.


A qui beneficia tot això? Segurament que els grans defensors del capitalisme actual ens podrien donar una resposta al respecte però es clar, cal fer veure que tot plegat es fa en nom del progrés econòmic de la societat...

El canvi de lògica és possible!


Les innumerables crisis – la crisi alimentària, la crisi energètica, la crisi del canvi climàtic, o la crisi financera – han configurat un moment propici per qüestionar l’actual model capitalista neoliberal. Sembla que a tots nivells es va prenent consciència que el model actual no és sostenible, ni a nivell humà ni a nivell ecològic. Ara més que mai s’està dubtant de la lògica del creixement continu de les grans empreses, de la producció en massa i del consum esbojarrat.

Un model que col·loca l’economia davant de les persones. Un model que fa invisibles als països del Sud i oblida les conseqüències sobre els recursos naturals. On la continuïtat del modus vivendi dels països del Nord i el sistema ecocòmic depèn dels països del Sud i de l’explotació dels seus recursos i habitants. Els beneficis imperen sobre qualsevol altre aspecte i les economies s’inscriuen en una lògica de creixement sense aturador.

Els moviments socials del Sud i del Nord fa anys que denuncien els impactes negatius d’aquest creixement il·limitat i sense escrúpols, i proposant altres models possibles. Aixequen la veu per dir que existeixen més alternatives, que existeixen unes altres formes de viure molt més justes, molt més sostenibles. Una d’aquestes alternatives és l’anomenat decreixement. Des dels anys 90 hi ha vàries corrents de pensament que pretenen difondre un missatge de decreixement en termes econòmics. Respectar els cicles naturals, reciclar, cooperar, apostar per l’eficiència, produir de forma responsable, acabar amb el consum arbitrari i adaptar-nos a la capacitat de càrrega del nostre planeta.

9 d’abr. 2009

El model de consum al Nord


La forma com consumim repercuteix directament en la potenciació del model de l’agronegoci industrial, globalitzat i depredador o, per contra, pot restar-li poder per donar-li’n a un sistema agrari just, de proximitat, de temporada, sa, ecològic i que tingui cura del medi ambient i de les societats rurals. A més, al Nord, les grans superfícies —l’última anella de la cadena de l’agronegoci— han anat tancant el teixit comercial de botigues d’alimentació especialitzades, petites i mitjanes.

Campanyes com Grans cadenes de distribució: No, gràcies, en les que hi participen la Xarxa de Consum Solidari, Veterinaris Sense Fronteres, Entrepueblos, EdPac, Enginyers Sense Fronteres, Observatori del Deute en la Globalització, la Campanya Roba Neta, No et mengis el món i altres col·lectius i persones realitza una crítica molt ben estructurada i proporciona solucions per prevenir la monopolització del sector alimentari al Nord.

És una aposta per la recuperació, al Sud i al Nord, de la sobirania alimentària i de la dignitat dels camperols, que al seu torn, també s’estan organitzant a través de sindicats i agrupacions com Vía Campesina, Plataforma Rural, COAG, Unió de Pagesos...

19 de març 2009

Això ens ha recordat el franquisme!


Davant les imatges d'horror i feixisme per part de la policia "catalana" no podem mostrar més que el nostre rebuig a la intransigència i el menyspreu a les idees que defensen els qui teòricament han de vetllar per la llibertat i democràcia a la nostra terra. Per aquest motiu ens solidaritzem amb els estudiants i ens fem nostra la seva lluita!

- Comunicat del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans:

Al llarg de tot el dimecres, 18 de març, els Mossos d’Esquadra han agredit als milers d’estudiants que han mostrat, en diverses mobilitzacions, el seu rebuig al desallotjament de l’edifici del rectorat de la Universitat de Barcelona (UB). En les diverses actuacions violentes dels Mossos d’Esquadra s’han produït ferits i detinguts, i davant d’això el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem denunciar la brutalitat amb que ha actuat el cos policial autonòmic i que les autoritats universitàries han decidit incrementar l’estratègia de la repressió contra el moviment estudiantil.

Davant de totes les actuacions policials succeïdes al llarg del dimecres 18 de març, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització estudiantil majoritària als claustres de les universitats catalanes, volem manifestar:

1.- Tot el nostre suport a les persones detingudes i agredides pels Mossos d’Esquadra. Els contusionats i ferits per les càrregues dels agents antiavalots es comptabilitzen per desenes, entre manifestants, periodistes i vianants.

2.- Que l’actuació dels Mossos d’Esquadra al llarg del dia d’avui, i, en especial, a la manifestació del vespre, s’ha caracteritzat per la violència extrema i l’acarnissament contra els participants a les mobilitzacions.

3.- Que les càrregues policials, les detencions, les expulsions i les difamacions contra els estudiants no aturaran la lluita en defensa d'una universitat pública i de qualitat.


Per acabar, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans exigim:

- Que es depurin les responsabilitats pertinents per les actuacions policials contra els manifestants.

- Que la senyora Blanca Palmada, Comissionada d’Universitats, es posicioni públicament sobre l’entrada de cossos policials a les universitats públiques catalanes.

- La dimissió del rector Dídac Ramírez, i tot l’equip de govern de la UB, per haver sol·licitat la intervenció dels Mossos d’Esquadra.

- La dimissió del senyor Josep Huguet, Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, per recolzar i ser un dels impulsors de l’estratègia repressiva contra el moviment estudiantil català.

11 de març 2009

Som lo que sembrem: transgènics fora!!


La plataforma catalana Som Lo Que Sembrem ha aconseguit recollir el doble de les signatures necessàries per tal que el Parlament de Catalunya tramiti la seva Proposició de llei per a la prohibició del conreu de productes agrícoles modificats genèticament. La llei catalana d’iniciatives legislatives populars exigeix un mínim de 50.000 signatures perquè el Parlament admeti i tramiti la proposta. Doncs bé, Som Lo Que Sembrem ha collit un èxit rotund ja que ha dut a la cambra catalana 105.896 rúbriques. S’ha reunit aquesta xifra de suports en només 135 dies hàbils (120 marcats per la llei i 15 de pròrroga).

La proposta té quatre objectius bàsics: declaració de Catalunya com a “Zona Lliure de Transgènics”; prohibició immediata dels conreus transgènics; etiquetat clar dels aliments que en el procés de producció fan servir transgènics i dels que no; i, per últim, establir una moratòria en el desenvolupament de transgènics a Catalunya i realitzar una investigació independent dels seus efectes. Així, un cop s’hagin validat les signatures, s’iniciaran els debats amb les diferents comissions parlamentàries abans que el ple iniciï la discussió de la proposta de llei. Som Lo Que Sembrem és una plataforma creada per iniciativa de l’Assemblea Pagesa de Catalunya que, d’entre altres qüestions, lluita pel medi ambient, la supervivència del món rural i la sobirania alimentaria a partir de productes sans, naturals, locals i de temporada. Per assolir aquestes finalitats estan teixint una aliança entre “la minoria rural productora i la majoria urbana consumidora”.

20 de febr. 2009

Empreses transacionals: Prou impunitat!


Des del 1944, les institucions que van néixer de l'acord de Bretton Woods s'han esforçat per aconseguir dos grans objectius: el primer, evitar que els joves Estats nascuts de la descolonització, i que engrossien les files de l'aleshores anomenat Tercer Món, caiguessin en la temptació d'incorporar- se a l'òrbita socialista. El segon va ser, i continua sent-ho, fomentar les condicions òptimes per continuar espoliant els recursos naturals i humans de les antigues colònies, un cop aconseguida la mal anomenada independència.

Per assolir el primer objectiu no van dubtar en recolzar amb mitjans econòmics governs de nul·la legitimitat democràtica a Xile, Indonèsia o Turquia. Per aconseguir el segon, l'aparell ideològic neoliberal ha proposat un model de "desenvolupament" basat en l'atracció de la inversió estrangera i en la captació de divises a través de l'exportació. Aquest model dibuixa una "divisió internacional del treball" en la qual els països empobrits són la fàbrica que proporciona mà d'obra barata i matèries primeres per produir béns que consumiran aquells que els puguin pagar.Firmes com Monsanto, Bayer o Syngenta introdueixen productes d'imprevisibles conseqüències ecològiques i devastadores conseqüències socials, jugant un paper clau en l'endeutament de la pagesia familiar i la seva expulsió cap als suburbis de les grans ciutats per cercar feines assalariades.

El nombre de persones desposseïdes de terres és una font inesgotable de mà d'obra en la indústria global. Si hi ha treballadors i treballadores disposats a realitzar jornades de 16 hores per salaris inferiors als 80 euros mensuals al sud-est asiàtic és perquè l'alternativa és la més absoluta misèria.Pensar que aquest "desenvolupament" és l'inici d'un camí cap a la societat del benestar és un error que parteix de premisses equivocades. Les empreses transnacionals no inverteixen en un país per millorar les condicions de vida de la seva ciutadania, sinó per aconseguir beneficis, aplicant, si cal, estratègies violentes. De l'estratègia antisindical de conegudíssimes firmes de l'agroindústria, neixen les denúncies relacionades amb el finançament d'assassinats de sindicalistes a Colòmbia.

Degut a la priorització dels indicadors financers sobre la dignitat de les persones, una de les majors empreses extractives de capital espanyol té al seu haver diversos litigis oberts per vulnerar els drets de poblacions indígenas a Bolívia. Pel suport de les grans transnacionals a règims totalitaris, sindicalistes de factories de roba esportiva de la Xina pateixen agressions en el marc d'una duríssima repressió...

Mentrestant, Coca-Cola va presentar al 2006 uns beneficis de més de 700 milions de dòlars, Inditex es converteix en la firma de moda més important del planeta i rep un efectiu net de 8.196 milions d'euros per les seves vendes, Puma obté un benefici net superior als 500 milions d'euros al 2007, Repsol incrementa els seus beneficis en un 36% en el primer trimestre de 2008 amb uns guanys de 1.212 milions de dòlars...

5 de febr. 2009

La vella Europa escombrant cap a casa


En el marc de la VI Ronda de Negociació de l'Acord d'Associació entre UE i Amèrica Central (Brussel·les, 26-30 de gener 2009), diferents organitzacions internacionals han organitzat una gira europea que denuncia els impactes que aquests acords comercials poden tenir sobre els drets econòmics, socials i culturals, així com sobre la igualtat de gènere a l'Amèrica Central.

Aquesta gira europea arriba el proper dia 11 de febrer a Barcelona amb la xerrada "Els interessos comercials de la UE a Centreamèrica: resistències i alternatives”, que impulsen diferents organitzacions, com SETEM, Acsud-Las Segovias o Àgora Nord-Sud. Yadira Minero, Coordinadora del Programa Dona i Maquila del Centre de Drets de Dones (CDM) i Jesus Garza coordinador tècnic de Coalició Hondurenya d'Acció Ciutadana (CHAAC) ens parlaran de l'impacte dels Acords d'Associació sobre les dones i la sobirania alimentària. El dia següent estaran a Madrid, on es reuniran amb representants del govern espanyol.

24 de set. 2008

Pel de canvi a la regional d'ERC a Girona


El proper dissabte 27 de setembre es celebrarà el Congrés de la Federació Regional de Girona d’ERC. Per aquest motiu un grupde militants amb àmplia representació territorial, diferents perfils, àmbits professionals i experiències i la voluntat ferma de treballar pel nostre partit i per a la independència de la nostra nació us volem presentar la candidatura “Renovació per Girona”, encapçalada per en Narcís Ribes i Besalú.

Aquesta candidatura, encapçalada per en Narcís Ribes i Besalú, es presenta com la candidatura de la “unitat” perquè, un cop formalitzada, pretén treballar per aplegar totes les sensibilitats existents al partit i consolidar un projecte comú basat en el programari independentista i d’esquerres del nostre partit, un projecte sòlid i ambiciós per defensar els interessos del territori a l’Executiva Nacional.

Som una candidatura oberta però de renovació, per aconseguir un canvi tranquil però desacomplexat en la manera de dirigir el partit a les nostres comarques.

Ens presentem per aconseguir una comunicació fluïda dins el partit, per fomentar la participació de la militància, per augmentar la proximitat, el diàleg i la col·laboració amb les seccions locals i les federacions comarcals, per fer un partit més proper a tota la gent de les nostres comarques i poder ampliar la base social de militants i de simpatitzants, per augmentar l’autonomia i l’acció política de la regional, i per moltes altres coses que trobareu explicades en el nostre programa.

Som conscients que no serà una tasca fàcil però podem aportar la saba nova que ens fa falta. Cal que la militància de base s’impliqui més en el funcionament del partit, que assumeixi noves responsabilitats i adquireixi experiència. Cal il·lusió renovada, noves idees i maneres de fer diferents.

No som aquí per canviar persones, per canviar el tot pel tot, sinó per canviar actituds i per sumar, perquè entre tots hem de fer fort el partit a les nostres comarques.

Per tots aquests motius, ens presentem amb l’esperança que el proper 27 de setembre ens feu confiança!

COMPTEM AMB TU!!!!!

9 de set. 2008

L'Europa més voraç


Amb els Acords d’Associació Econòmica (EPA, per les seves sigles en anglès) s’imposa als països ACP l’obertura dels seus mercats envers la UE. Els EPA són acords de lliure comerç, que segons la retòrica europea –que ha escollit la paraula associació en un intent poc subtil d’enganyar els governs africans i la societat europea-, impliquen una competència equitativa. El problema, força obvi, és que Europa i Àfrica no tenen una economia i un nivell de desenvolupament equiparable que permeti la competència en igualtat de condicions.

Un cop més sembla que l’Àfrica, el continent més empobrit, serà el que més patirà els EPA si s’aproven. Els actors comercials africans, sobretot productors, sindicats, empreses, parlamentaris i la societat civil en general ja han protestat enèrgicament
perquè saben que els EPA suposaran una estocada mortal a l’economia africana. I molts d’ells ja han refusat clarament les pretensions de la Comissió Europea. De fet, ja van vetar aquests acords a l’OMC i ara la Comissió intenta imposar-los per la porta del darrere, pressionant país a país per a què els firmin com a acords bilaterals. Si no ho fan, el càstig serà encarir els aranzels europeus a les exportacions africanes i reduir l’ajuda al desenvolupament.

Moltes són les veus a Europa i als països ACP que sol·liciten a la Comissió que consideri altres opcions que han estat ignorades.

Arrel de la seva dependència de la cooperació internacional, els governs ACP s’estan veient forçats a acceptar la demanda per part de la UE d’obrir els seus mercats als productes i serveis europeus. El gran èmfasi sobre la liberalització dels EPA demostra
que aquestes negociacions persegueixen l’expansió de l’accés d’Europa als mercats ACP, i no el desenvolupament d’aquests països.

1 de juny 2007

El capitalisme oficial internacionalista


Després d'explotar durant 53 anys la llicència que li havia estat concedida, aquest mes de maig el govern veneçolà ha decidit no renovar més el permís d'emissió a RCTV. M'agradaria no haver-ho de fer, però ho tornaré a fer: recordo que el govern veneçolà ha sortit vencedor de totes les eleccions a les que s'ha presentat des del 1998 i que els organismes internacionals han reconegut la transparència de tots aquests comicis electorals. Per tant, el que significa la no-renovació és que un govern democràticament escollit decideix sobiranament com gestiona l'espai radioelèctric del país.

La mateixa Unió Europea en dues resolucions diferents (una aquesta setmana, l'altra el mes d'abril) que feien referència a RCTV ha reconegut "el dret sobirà de cada Estat per organitzar i regular la pròpia política de mitjans".
Radio Caracas Televisón és una cadena que va donar suport al cop d'Estat encapçalat pel president de la patronal contra Chávez del 12, 13 i 14 d'abril de 2002 (hi ha un molt bon documental fet per uns irlandesos que es diu "La revolución no será retransmitida", que explica el paper que van fer les televisions privades durant el cop). RCTV i la resta de televisions privades van donar suport al cop, ja que totes elles són afins a l'oposició. Que van donar suport al cop d'Estat vol dir que van manipular imatges per targiversar la realitat i fer creure a una part de la població i al món que el govern estava matant manifestants. Per exemple, el periodista Otto Neustand (de la CNN) va reconèixer que el pronunciament d'un grup de militars –on asseguraven que els partidaris de Chávez havien matat diverses persones i que va propiciar el cop– el va registrar ell hores abans que es produïssin les primeres víctimes. D'aquesta manera van intentar legitimar el cop d'Estat, que finalment va fracassar gràcies a la determinació de les desenes de milers de veneçolanes i veneçolans que van plantar cara als colpistes.

Des del cop d'Estat, les televisions privades han continuat enfrontades directament al govern, però una nova llei els ha limitat d'ençà d'aleshores la forma que tenen de treballar, ja que els obliga a tenir responsabilitat social amb el que emeten. És la Llei de Responsabilitat Social en Ràdio i Televisió, coneguda com a Llei Resorte i aprovada el desembre de 2004.

Els eixos principals de la llei són la protecció de la infància i la joventut de la programació i la publicitat que promogui un llenguatge inadequat, el consum de les begudes alcohòliques, tabac o drogues, la violència desmesurada o el sexe explícit; el foment de les produccions audiovisuals del país i de la música feta per intèrprets veneçolans i llatinoamericans; i la garantia de la veracitat de les informacions difoses. Per assolir aquest últim objectiu, les cadenes estan obligades a informar de la data en què van ser registrades les imatges difoses. Els mitjans privats es van oposar frontalment a la llei des del primer moment, i l'anomenen Llei "mordassa".
Aquesta llei que diuen que retalla la llibertat d'expressió, no crec que disti massa de les normatives europees en matèria de mitjans audiovisuals. Davant de l'actitud que ha mostrat RCTV els darrers anys contra el procés democràtic veneçolà, no m'estranya que en el moment de renovar la llicència pública, el govern encapçalat per Chávez hagi decidit que la concedeix a algú altre. Això mateix ha passat amb algunes nacionalitzacions que ha fet el govern veneçolà per tal que sigui el conjunt de la població qui administri i qui es benefici de les riqueses del país. Però més enllà que jo pensi que quan una llicència s'acaba, pots decidir com a Estat sobirà a qui l'atorgues de nou, la legislació empara el govern veneçolà perquè RCTV havia violat diversos articles del Reglament de Radiocomunicacions, no només durant el cop d'Estat sinó també posteriorment. I és que aquest reglament prohibeix, entre d'altres, la transmissió de discursos que incitin a la rebel·lió i a l'irrespecte a les institucions, així com la transmissió de notícies falses, enganyoses o tendencioses. A més, RCTV no ha recorregut als procediments legals previstos que li haurien permès d'aturar la no-renovació.

I qui és que ocuparà l'espai radioelèctric que deixa buit RCTV? Doncs una nova cadena de titularitat estatal però que es presenta com el primer canal de servei públic que es diu TVes.

Això significa que de tots el continguts se n'encarreguen els Productors Nacionals Independents (PNI), és a dir que, com ha explicat el ministre de Telecomunicacions i Informàtica, Jesse Chacon, "de la programació se n'encarreguen els PNI, amb total llibertat i sense línia editorial". Molts d'aquests PNI són productores audiovisuals cooperatives creades gràcies a la promoció cooperativista que els darrers anys s'ha fet des del govern i que han proliferat arreu del país. Moltes d'elles han nascut vinculades a televisions comunitàries (és a dir, veïnals). Tot l'enrenou que s'ha muntat al voltant de la no renovació de la llicència a RCTV s'ha d'entendre com una nova estratègia de l'oposició per aconseguir recuperar el poder polític que les urnes li han negat. El nivell de desesperació d'aquells que durant 40 anys s'havien repartit el poder és important. Després de veure que a través de les eleccions no podien guanyar, han intentat diverses estratègies ja conegudes al continent llatinoamericà: el cop d'Estat, l'aturada patronal, les cassolades contra un govern socialista, el cop electoral... tot plegat amb l'ajuda dels potents canals de televisió privats, molts d'ells finançats parcialment amb capital nord-americà.

Els aldarulls d'aquests dies a Caracas i l'intent de deslegitimació internacional del govern veneçolà responen de nou a aquest intent de fer caure Chávez sense respectar la voluntat de la majoria de la població veneçolana expressada a les urnes. El que sap molt greu (tot i que malauradament no em sorprèn) és que una televisió com TV3, que es presenta com "la nostra", també caigui en el discurs del mitjans de comunicació colpistes veneçolans i reprodueixi íntegrament el seu discurs sense atansar-se a conèixer sense prejudicis què en pensa la majoria de votants del país.