14 de juny 2010

Per què les centrals nuclears no respecten el medi ambient?


Perquè són autèntiques bombes nuclears que produeixen electricitat. Són una fàbrica de Plutoni (Pu-239), un element tòxic inexistent tant a la biosfera com a l’escorça terrestre, matèria indispensable per a la fabricació de les bombes atòmiques militars.
En el seu funcionament normal, emeten a l’aigua i a l’aire, quantitats gens despreciables de radioactivitat. No respecten el medi ambient perquè per a obtenir el combustible per a iniciar el seu funcionament, una central nuclear de 1000 MW(e) requereix l’extracció de més d’un milió de tones de mineral d’Urani del subsòl i això comporta remoure l’escorça de tal manera que ja s’introdueixen productes radioactius directament als sistemes naturals. A part de la gran quantitat de combustibles fòssils que es gasten en el transport de l’Urani fins a les centrals, en els processos de transformació de la matèria primera en Urani-235 es generen més d’un milió de tones de residus sòlids i líquids, (que contenen el 85% de la radioactivitat original del mineral), que quedaran abandonats al voltant de les fàbriques emetent radioactivitat a l’aire i lixiviant productes radioactius a les aigües superficials i subterrànies durant segles.
I en el “millor dels casos”, quan l’Urani emprat a la central s’ha obtingut de minerals d’alta riquesa, es comprova que en un sol cicle de vida d’una central nuclear, les emissions de gasos d’efecte hivernacle són entre una tercera i una cinquena part de les emissions d’una central tèrmica de cicle combinat de gas d’igual potència.
Perquè cada any s’ha de substituir una tercera part del combustible nuclear contingut en el nucli del reactor. Això significa que el combustible descarregat anualment contribueix a l’augment del que anomenem residus nuclears, que tant nosaltres com les generacions futures tenim la tasca d’emmagatzemar i aïllar de la biosfera, permanentment i durant milers d’anys.
I si per bona fe d’algun mandatari s’atorga la gràcia de desmantellar una central nuclear, la restitució del terreny esdevé impossible.
A totes aquestes raons hem d’afegir que el nostre país no es caracteritza per l’existència de mines d’Urani, per tant el model energètic nuclear ens fa totalment dependents d’altres estats.
A més, a l’hora de comptar el cost de les centrals nuclears hem de tenir en compte tots els efectes secundaris en termes de salut de les persones que viuen a prop de les centrals o de les plantes extractores de material nuclear i dels cementiris nuclears: existeixen estudis epidemiològics que demostren que aquesta població té més probabilitat de patir malalties com el càncer, la leucèmia, malformacions en nadons...i això té un cost econòmic a més d’un cost humà no mesurable. Tanmateix la història ens dóna el testimoni que si s’altera el funcionament d’una central, en cas d’accident les conseqüències per a la població poden ser catastròfiques.

Aquest és el testament que ens deixa una central nuclear funcionant: un veritable enverinament radioactiu de les nostres terres.