14 de gen. 2010

Política i comerç internacional, quo vadis?


Què fan les ONG de desenvolupament parlant de comerç i d'inversions? Què tindrà a veure el "desenvolupament" dels països empobrits amb, posem per cas, els acords comercials que estan signant alguns d'ells amb la Unió Europea? Són preguntes a les quals s'enfronten algunes ONG més o menys sovint, i que a vegades vénen acompanyades per frases típiques de l'estil "però ... ¿No feu projectes per ajudar els pobres? ", i també:" llavors ... Esteu ficats en política?".

Però la resposta és o hauria de ser contundent. Nombroses organitzacions de desenvolupament, tant als països del Nord com del Sud, considerem que el comerç internacional és un element clau per entendre les relacions entre el Nord i el Sud del món. Moltes de les causes i impactes de la crisi actual, així com la situació en què viuen o malviuen milions de persones al planeta, s'expliquen a través de les relacions comercials. Després de la tassa de cafè que bevem a diari o la samarreta que vestim s'amaguen històries entrellaçades entre si, la de la treballadora de la zona franca salvadorenca i la del corredor de la borsa de Nova York a la qual es fixen els preus del cafè.

Però aquestes situacions individuals no són fruit de l'atzar sinó que responen, entre altres factors, a les polítiques comercials fixades pels organismes internacionals, els governs i les empreses transnacionals.

Un dels principals organismes creats per tal d'impulsar polítiques comercials a nivell mundial és l'Organització Mundial del Comerç, que precisament a finals de l'any que acabem de passar va celebrar a Ginebra la Cimera Ministerial, en un nou intent de concloure la Ronda de Doha (irònicament anomenada "Ronda per al desenvolupament"). Si bé aquesta Ronda porta acumulant fracassos des de l'any 2001, la UE i els Estats Units no han perdut el temps mentrestant, i des de llavors han anat impulsant múltiples acords comercials bilaterals o regionals amb països d'Amèrica Llatina, Àfrica o el Carib, que responen a la mateixa lògica neoliberal: obertura comercial i desregulació dels mercats, les inversions i els serveis, tot això amanit amb el llenguatge amable de l'associació, el diàleg i la cooperació.

És potser la nostra responsabilitat, plantejar quin impacte té el lliure comerç sobre el desenvolupament dels països del Sud. Un lliure comerç que, per descomptat, els països rics només hem aplicat on i quan ens ha convingut. Un lliure comerç que ha inundat el camp mexicà de blat de moro transgènic provinent dels EUA, ha omplert de pollastres congelats europeus les cases de centenars de famílies grangeres africanes, que fins fa res produïen i comercialitzaven les seves pròpies aus, ha causat, ja que el lliure comerç va unit a la desregulació i la manca de control de les inversions en nom del benefici econòmic, la intoxicació massiva amb 119 morts (com a mínim) a Panamà a causa d'un xarop elaborat amb glicerina tòxica que va ser importat des de la Xina per una empresa farmacèutica catalana per posteriorment subministrar a la Seguretat Social Panameña.

No podem parlar de desenvolupament o de comerç just si no identifiquem i denunciem les causes generadores de la pobresa i l'exclusió, que són globals, complexes i sistèmiques (i, per tant, tenen a veure amb la política).

Coincidint amb la Cimera Ministerial de l'OMC a Ginebra es van complir 10 anys de l'anomenada "Batalla de Seattle", en la qual milers de persones i organitzacions de tot el món van unir les seves veus per lluitar contra les polítiques neoliberals de l'OMC. Recuperant aquest esperit, activistes de xarxes com la de El nostre Món No Està en Venda (Our Wolrd Is Not For Sale) van assistir a Ginebra per recordar-nos que un altre comerç és possible, urgent i necessari.