30 de set. 2010

La unitat de les esquerres és la força


Una vaga general, realitzada amb tots els mitjans d'intimidació, coacció i propaganda del sistema en contra, és ja un èxit en si mateixa. L'èxit de la Vaga s'ha produït en la seva plural convocatòria i en la convergència entre sindicats de classe, moviments cívics i socials, partits situats a l'esquerra i alternatius.

Cert és que fins que CCOO i UGT no van prendre la decisió de convocar-la aquesta no ha tingut lloc a pesar del clamor que l'exigia. No hi havia concentració o manifestació -bé fos solidària o reivindicativa- en la que un dels crits favorits de molta gent conscienciada no fos que feia falta ja una Vaga General. Els moviments socials i altres sindicats de classe moltes vegades han criticat la passivitat apreciada en els majoritaris. Però feta pública la convocatòria, totes i tots ens hem posat a treballar en una sola direcció.
No és ara el moment de tirar-nos res per la cara. Els sindicats de classe han pres la decisió, i tot el conglomerat social de l'esquerra l'ha pres com a pròpia. Això és l'important i les cúpules de CCOO i UGT han d'analitzar ara el bo de les experiències hagudes en aquesta la NOSTRA VAGA GENERAL.
En algunes ciutats com Girona s'han constituït plataformes unitàries, socials i ciutadanes per la Vaga, sent aquest el camí a seguir. Realitats unitàries i solidàries CONTRA LA CRISI, en la qual són presents els sindicats i les organitzacions de la societat civil, han sabut respondre i posar-se a treballar sense sentir-se menystinguts i amb una crítica més que mesurada feta amb molta generositat.
Assemblees, manifestacions, actes conjunts entre CCOO, les intersindicals, UGT, CGT, els Fòrums Socials locals i les organitzacions més combatives, han estat possibles i efectius. Hem vist que podíem conviure i col•laborar i aquestes experiències que, en diverses formes, s'han donat no poden desaparèixer.

20 de set. 2010

Així NO, el 29S VAGA GENERAL, Jo hi vaig!!


Els brutals ajustos econòmics que s’estan adoptant com a teràpies de xoc per sortir de la crisi econòmica són injustos socialment, regressius laboralment, i equivocats econòmicament perquè comprometen les possibilitats de creixement econòmic i de creació d’ocupació.

El Govern espanyol, s’ha esmenat a si mateix provocant un gir radical en la seva política econòmica i social que ara s’orienta de forma clara, en primer lloc, a una severa retallada de la despesa pública que recau fonamentalment sobre les espatlles dels treballadors i dels pensionistes; en segon lloc, a una reducció de la inversió pública que frenarà el creixement econòmic i la creació d’ocupació, i que tindrà com a principals víctimes els treballadors en atur; i, en tercer lloc, imposa una reforma laboral que elimina drets dels ciutadans als seus llocs de treball.

Després d’una actuació irresponsable de les organitzacions empresarials, centrades exclusivament en obtenir rèdits en l’abaratiment de les condicions de treball i el debilitament dels treballadors, el Govern espanyol ha decidit optar per una desregulació laboral que pot continuar amb altres retallades socials i laborals.

La reforma laboral:

- No servirà per crear ocupació.
- No reduirà la dualitat del mercat laboral i augmentarà la temporalitat.
- Facilita i abarateix l’acomiadament, perquè s’amplien les causes per fer-ho més fàcil i es redueixen els drets indemnitzatoris dels treballadors.
- Reforça el poder empresarial per modificar unilateralment les condicions de treball (horaris, mobilitat geogràfica, funcional…).
- Debilita la negociació col·lectiva, facilitant a les empreses l’adopció de mesures de desvinculació salarial i inaplicació de compromisos adquirits prèviament als convenis col·lectius.
- Privatitza la gestió de la desocupació i amplia el camp d’actuació de les Empreses de Treball Temporal als sectors de risc i a l’ocupació pública.

En definitiva, el Govern espanyol ha posat el poder de l’Estat al servei de qui exigeix “flexibilitat” al mercat de treball, i tot i així consideren que aquesta reforma és insuficient perquè en realitat no volen més flexibilitat, la volen tota. Quan s’exigeixen menys cotitzacions socials, menys cost de l’acomiadament, menys tutela judicial, menys negociació col·lectiva, menys regulació de la contractació, el que s’està reclamant en realitat és l’absoluta desregulació del mercat de treball, o l’aplicació en aquest àmbit de les polítiques neoliberals que han fracassat estrepitosament als mercats financers, que són la causa d’aquesta crisi, i que ens abocarien a una tercermundització laboral.

Per aquests motius i pels que vindran, Jo hi vaig!!