24 d’ag. 2010

El Neoliberalisme i la criminalització de les idees


La ideologia neoliberal, dominant en les últimes dècades, no s'acontenta amb disposar dels majors mitjans per a la difusió de les idees (mitjans de comunicació, think tanks, universitats...). Persegueix un domini aclaparador amb unes regles de joc canviades. Cada vegada més, el pensament que s'oposa al neoliberalisme és sotmès a la pressió de ser considerat "antisistema", entenent per aquesta paraula "extremista" i, seguint aquest relliscós camí, company de viatge del terrorisme.
Però l'assumpte té bastant més calat i cada vegada més amenaça els fonaments de la democràcia portant aquesta lògica paranoica a les institucions polítiques i a la pròpia Justícia. Casos com el macroprocés en el qual es criminalitzava persones que havien defensat el diàleg amb ETA que, per molt qüestionable que pugui ser, no pot ser confós amb una figura delictiva com a col·laboració amb lluita armada; o com el de la gironina Núria Pòrtulas recentment absolta pel Tribunal Suprem i que havia estat condemnada per l'Audiència Nacional també per col·laboració amb la banda armada; o com el tancament del diari Egunkaria seguit de l'empresonament dels seus directius (com no... per col·laboració amb banda armada), absolts posteriorment pel Tribunal Suprem, auguren un futur gris fosc per a l'exercici de les llibertats polítiques (pensament, opinió, expressió, reunió, associació...).
Rar és el moviment “antisistema” que no hagi estat criminalitzat intentant vincular-lo al terrorisme. Des del moviment okupa fins a la desobediència civil, qualsevol forma de protesta que qüestioni el sistema neoliberal està sent mediaticament presentada com vinculada a la violència i al terrorisme.

Però, com deia anteriorment, el pitjor si no reaccionem està per arribar. Una nova volta de rosca a tot plegat ens la proporciona el document aprovat el passat 26 d'abril pel Consell Europeu a Luxemburg. Es tracta d'una iniciativa per combatre la "radicalització" en la Unió Europea. En principi, es tractava de combatre el terrorisme islàmic, però donada la tendència expansiva del concepte de terrorisme, ara ja es tracta de sotmetre a vigilància qualsevol que tingui punts de vista "radicals", a qui es categoritzarà com a "propagador" de missatges radicals. I què són missatges radicals? És la policia, potser, la que defineix el concepte de "radical"? El document convida els governs a vigilar els missatges "de radicalització", la qual cosa amenaça flagrantment la llibertat d'expressió. Declarar-se anticapitalista o independentista serà perillós a partir d'ara? Què és ser radical? Sembla que, en comptes d'entendre que radical és qui aborda els problemes de soca-rel, ara s'entén que radical és extremista i, aplanant el camí, extremista és sinònim de violent i, sens dubte, violent és sinònim de terrorista. Així que ja està el cercle tancat perquè les nostres autoritats vigilin a tot aquell el perfil del qual no encaixi perfectament amb l'estàndard d'aficionat al futbol, a comprar a
“El Corte Inglés” i tenir una hipoteca a “La Caixa”.

Pràcticament tots els que som activistes socials som radicals en la crítica al capitalisme depredador que estem vivint, és a dir, critiquem l'arrel d'un sistema que considerem podrit. Però ara no n'hi ha prou amb ratllar d'utòpics als que advoquem pel lema "un altre món és possible", no n'hi ha prou amb disposar d'immenses quantitats de diners per propagar la bíblia neoliberal. Malgrat el seu avantatge aclaparador per difondre els seus "valors" i la seva ideologia -disfressant-los, a més, de neutrals-, el neoliberalisme percep la diferència entre vèncer i convèncer. Fins i tot tenint controlats els ressorts econòmics, sap que la batalla de la legitimitat és molt lluny de ser guanyada, malgrat la seva immensa capacitat per propagar missatges que falsegen la realitat. Per tant, ara el neoliberalisme pretén un pas més, entre els molts que porta donats per soscavar la democràcia. Ara es tracta d'eliminar l'adversari, si no físicament, políticament i civilment. El cercle es va estrenyent de tal manera que o ets neoliberal o ets un subjecte sospitós, la qual cosa et col·loca en una evident situació de risc. Però es tracta d'acovardir. A què si no, ve l'
advertència, feta el passat 3 de juliol a sindicats i moviments socials, del President de la Comissió Europea, Durao Barroso, de la qual si no s'accepten les mesures neoliberals davant de la crisi podria desaparèixer la democràcia tal com la coneixem actualment?

Com veiem, es tracta de l'estratègia de la por, de l'amenaça, del xantatge emocional. En cap moment el neoliberalisme no es presta al debat obert, honest, amb dades i arguments rigorosos. Tot és desqualificació matussera de l'adversari,
acovardir, xantatge i amenaça.