![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQK_P3kUDIwb619ark63OiBN9nWv5oiox_Bs2vVvvrGYNxwMdPL_8JRn-n5vQJDLcA5r1Z9718Umi7yx0DLYOiH-0pmNWflhz0RxaF-Hv7O-O7042JZMAaK7DdFgRsoVd-0ahV/s320/martipol.jpg)
Ara mateix enfilo aquesta agulla amb el fil d’un propòsit que no dic, i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis que enunciaven taumaturgs insignes no s’ha complert, i els anys passen de pressa. De res a poc, i sempre amb vent de cara, quin llarg camí d’angoixa i de silencis. I som on som, mes val saber-ho i dir-ho, i assentar els peus enterra i proclamar-nos hereus d’un temps de dubtes i renuncies en que els sorolls ofeguen les paraules, i amb els miralls mig estrafem la vida. De res no ens val l’enyora o la complanta ni el toc de displicent malenconia que ens posem per jersei o per corbata quan sortim al carrer. Tenim a penes el que tenim i prou, l’espai concret d’història que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara, cridem qui som i que tothom ho escolti, i en cavat que cadascú es basteixi com bonament li plagui i via fora. Que tot està per fer, i tot és possible!
[Miquel Martí i Pol]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada