Via campesina: cap a la sobirania alimentària

La present crisi alimentària d’encariment dels aliments no sols s’explica pel canvi climàtic, per la promoció dels agrocombustibles o per l’augment de la demanda de menjar en països com la Xina o l’Índia. Qualsevol anàlisi de la crisi alimentària traça una explicació molt similar a les raons estructurals que han originat les altres crisis paral·leles que estan sacsejant el planeta (ecològica, financera, energètica...): la desregulació de l’economia i dels mercats. El seu dogma profetitzava benestar, igualtat d’oportunitats i augment de la competència. Els resultats són tot el contrari: més misèria, gana i revoltes, indefensió del petit agricultor i del consumidor i control absolut dels mercats per part d’oligopolis.

El model de l’agronegoci industrial desregulat o liberalitzat, que se’n riu de la política i dels drets humans, ha originat entre d'altres, els dos mecanismes que més responsabilitat tenen en la descomunal i progressiva pujada de preus que s'han donat els últims anys i mesos: l’especulació creixent al mercat dels aliments bàsics i la concentració corporativa al sector, sobretot en la propietat dels béns de producció (terra, aigua, llavors, fertilitzants, pesticides...) i en la cadena de distribució i comercialització.

A nivell polític, la desregulació i l’agronegoci industrial oligopolístic ha forçat molts països del Sud a enfocar tota la seva agricultura a uns pocs productes dedicats de forma gairebé íntegra a l’exportació, veient-se obligats a importar aliments quan abans eren produïts per la seva població, sovint majoritàriament camperola.

Això explica per què la majoria dels milions de famolencs del món són agricultors. Les grans corporacions han demostrat que l’únic que els interessa és guanyar diners a curt termini, superar la caiguda d’un mercat més i controlar recursos com la terra, l’aigua o les llavors en nom de la llibertat de mercat i de la propietat privada i com a arma per tenir poder en el moment de pressionar els Estats i les societats.

L’alternativa a aquest sistema tan destructiu i injust és la sobirania alimentària de cada país, de cada regió, de cada comunitat. Sota aquest concepte, que va crear Vía Campesina, s’erigeix un sistema agrari regulat però lliure, amb multitud de productors amos de les seves terres i llavors i amb marge per decidir, junt als consumidors, sobre què produir, on vendre-ho i a quin preu.