9 de set. 2008

L'Europa més voraç


Amb els Acords d’Associació Econòmica (EPA, per les seves sigles en anglès) s’imposa als països ACP l’obertura dels seus mercats envers la UE. Els EPA són acords de lliure comerç, que segons la retòrica europea –que ha escollit la paraula associació en un intent poc subtil d’enganyar els governs africans i la societat europea-, impliquen una competència equitativa. El problema, força obvi, és que Europa i Àfrica no tenen una economia i un nivell de desenvolupament equiparable que permeti la competència en igualtat de condicions.

Un cop més sembla que l’Àfrica, el continent més empobrit, serà el que més patirà els EPA si s’aproven. Els actors comercials africans, sobretot productors, sindicats, empreses, parlamentaris i la societat civil en general ja han protestat enèrgicament
perquè saben que els EPA suposaran una estocada mortal a l’economia africana. I molts d’ells ja han refusat clarament les pretensions de la Comissió Europea. De fet, ja van vetar aquests acords a l’OMC i ara la Comissió intenta imposar-los per la porta del darrere, pressionant país a país per a què els firmin com a acords bilaterals. Si no ho fan, el càstig serà encarir els aranzels europeus a les exportacions africanes i reduir l’ajuda al desenvolupament.

Moltes són les veus a Europa i als països ACP que sol·liciten a la Comissió que consideri altres opcions que han estat ignorades.

Arrel de la seva dependència de la cooperació internacional, els governs ACP s’estan veient forçats a acceptar la demanda per part de la UE d’obrir els seus mercats als productes i serveis europeus. El gran èmfasi sobre la liberalització dels EPA demostra
que aquestes negociacions persegueixen l’expansió de l’accés d’Europa als mercats ACP, i no el desenvolupament d’aquests països.

1 comentari:

Esther Fabrellas ha dit...

Merci per la informació Ori!!!

Què tal per tot? Com va anar el viatge?

Un petonàs.