Acabada tota la aventura que ha significat el pacte del Tinell, és hora de les persones a les que s’ha donat la confiança per a dirigir Esquerra, donin explicacions sobre el que ha significat l’estratègia de voler reformar l’Estatut del Principat de Catalunya, com a eina per avançar cap a l’alliberament nacional i social del Poble Català. Era conegut, que no es podia comptar gaire amb els partits polítics que s’autodefineixen de “madurs”, i que els poders econòmics jugarien també les seves cartes per que res canviés. Però això no ha de servir com a excusa, perquè no és faci autocrítica amb l’estratègia seguida pel partit, i es miri que s’ha aconseguit de tot plegat.Per tant seria bo, que un cop s’acabi amb la imposició d’aquest nou estatut, és fes balanç del que ha significat el pacte del Tinell, i es comenci a avançar d’una vegada per totes, amb l’estratègia política reforçada, cap al veritable redreçament nacional i social que clamen a crits els Països Catalans.
1 comentari:
El Conseller Nadal, en entrevista de l'11/5 amb Mònica Terribas es manifestava esperançat que tot seguit de l'aprovació de l'estatutet, el govern espanyol començaria a fer lleis de desplegament. L'Antoni Gutiérrez, d'ICV, a l'Àgora del 15/5, se li va escapar que calien desplegar 25 o 30 lleis un cop aprovat l'estatutet. Sabeu què vol dir això?
. que la majoria de les teòriques competències que se'ns traspassen han rebut un lleuger afegitó: "d'acord amb el que disposi la llei corresponent". Llei que ha de ser aprovada per les Cortes espanyoles -quin nom més adient!- i que pot ser canviada per unes altres Cortes amb més "cortes".
El NO convé al SI: la majoria dels pocs punts importants que han quedat a l'estatutet estan pendents de lleis estatals. Com més fort sigui el NO més pressió sobre els que continuaran decidint per nosaltres.
Publica un comentari a l'entrada