28 d’abr. 2006

PARTE OFICIAL


Parte Oficial de guerra correspondiente al 27º de Abril de 2006, II Año Triunfal. En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército rojo, han alcanzado las tropas Nacionales sus últimos objetivos militares. EL ESTATUTO HA TERMINADO”. La Moncloa, 27º de Abril de 2006. Año de la Victoria. EL GENERALÍSIMO: Zapatero

26 d’abr. 2006

El vot de l'Estatut


Vist fins a on hem arribat, ara per ara, el més digne políticament seria aturar aquest Estatut, deixar-lo fora de circulació. Però això no es pot fer ni amb el vot nul ni amb el vot en blanc. És ara quan la mobilització del 18 de febrer s’hauria de fer valer amb valentia, amb claredat, amb conseqüències polítiques, amb un “no” rotund. Sense un gest polític valent, ens abocarem un altre cop al fang tediós que cada vegada més omple la política catalana, i que pot acabar-ne expulsant les expectatives dels ciutadans d’aquest país, fora del Parlament, ves a saber cap a on. Em sembla que m’estimo més un país sense Estatut que un país sense política.

25 d’abr. 2006

Euskal Herria

Tal i com està plantejat a Euskadi el debat polític, amb el dret a decidir o d’autodeterminació, en el centre de totes les mirades, la futura Mesa de partits haurà d’abordar aquesta qüestió. El protagonisme en aquest fòrum extraparlamentari serà dels partits, i no del Lehendakari. Per tant, li tocarà a les formacions basques (totes menys el PP, que insisteix en autoexcloure’s) establir els mètodes per arribar a un acord, no estatutari, sinó polític. El contingut d’aquest acord, que es vol ampli, hauria de ser el reconeixement de l’existència d’una nació basca formada per set territoris (amb Navarra i el País Basc francès inclosos) amb dret a decidir el seu futur. Ibarretxe voldria que, aconseguit aquest acord en la Mesa de partits, sigui posteriorment ratificat per la societat basca en un referèndum. A partir d’aquest moment, no pot haver-hi cap retallada i, llavors, entraran en joc les institucions basques i espanyoles. Als parlaments de Madrid i Vitòria els correspondrà, facilitar els mecanismes perquè “l’acord basc” tingui rang legal i quedi inserit en els actuals marcs jurídics polítics. De manera implícita, doncs, el Lehendakari dibuixa un escenari ben diferent al procés que s’ha viscut en els darrers mesos a Catalunya. Un escenari blindat a les tisores i als raspalls de Madrid.

21 d’abr. 2006

Influències estèrils


La càrrega d’odi dels periodistes dels mitjans de comunicació cap al projecte d’ERC, no es pot comprendre d’una altra forma que no sigui una: que els fa por. Els fa por perquè amb els seus articles, comentaris, mails oberts, ...en fi, eines vàries de creació d’opinió, no poden influir en la política d’ERC. Per això no és d’estranyar que des del sobiranisme de dretes fins a l’espanyolisme d’esquerres (abarcant tot l’espectre), es critiqui i és difami cada una de les accions d’Esquerra. Potser que algun dia deixin de fer periodisme interessat, per començar a fer periodisme interessant.

10 d’abr. 2006

Ollanta Humala

Independencia sí pero, ¿ para quiénes? Para las mujeres y los hombres de colores no conocidos, para las niñas y los niños de estómago vacío, para los jóvenes y estudiantes sin futuro, para las trabajadoras y los trabajadores sin fin de mes, para los quechuas, aymaras, ashaninkas..., para los indios, cholos, mestizos..., para los invisibles sin DNI, para los peruanos, la tan deseada independencia aún no llega. REFUNDAR LA REPUBLICA es una necesidad histórica.

La silenciosa revolució dels pobles indígenes de Llatino Amèrica ja fa temps que s’està gestant i, poc a poc, va formant un canvi social en aquests països que l’establishment periodístic i polític europeu no acaba de comprendre. Fora de la creença encara absurda d’una divisió social entre esquerra i dreta a l’Amèrica Llatina i prou, en veritat hi ha tota una altra realitat. Els indígenes no hi volen veuen “només” entre dreta i esquerra. Ells són pobres i per tant, defensar la seva dignitat nacional és també defensar els seus drets socials. La defensa d’aquests dos drets van estretament lligats, i sembla que el periodisme caduc europeu no se n’adona. Avui sentia per Catalunya Ràdio, que el “nacionalista” Ollanta Humala, segurament guanyarà les eleccions al Perú, amb el seu Partido Nacionalista Peruano. Per tant, associació directa dels periodistes: nacionalista = extrema dreta. Però si veiessin una mica més enllà del seu nas, entendrien el significat de nacionalista en aquests països. Per als indígenes peruans “nacionalista” és significat de polítiques per la gent del país i contra l’imperialisme estranger. Vol dir nacionalitzar la sanitat, l’educació i els recursos energètics, vol dir senzillament trencar amb la soga que escanya l’economia dels seus països i que no deixa viure dignament a la seva gent. La nacionalització o socialització de l’economia, la va començar Fidel Castro amb la seva revolució Cubana, l'ha seguit amb força anys de diferència Hugo Chaves a Venezuela, després Evo Morales a Bolívia, i ara toca el torn a Ollanta Humala al Perú. La revolució tranquil·la dels indígenes americans ha començat i ja no es pot parar. Hi haurà canvis a Llatino Amèrica, i veurem el ressorgir d’uns pobles que després d’un genocidi de més de 500 anys, comencen a despertar i caminar cap a la llibertat nacional i social.

Molts Catalans hauríen d'aprendre que és la lluita per la propia dignitat.

7 d’abr. 2006

Indefensió mediàtica

Aquests dies hem assistit altre cop a una ofensiva mediàtica en tota regla sobre un membre d’ERC. En aquesta ocasió l’objectiu era Xavier Vendrell, però el mètode i la tàctica es repeteixen. Aquests consisteixen a donar a conèixer un document suposadament “secret”, que pugui servir per acusar d’irregularitats i manipulació a l’afectat. Sempre obre el cas concret un o dos diaris determinats, que entreguen per fascicles el gran escàndol en safata a la resta de partits predisposats, evidentment, a treure el màxim de profit polític. No són ni casuals ni innocents aquestes notícies en el context actual. Veig més un afany de fer passar a ERC per l’adreçador de l’establishment polític i econòmic imperant a Catalunya, que les urnes (agradi o no) van modificar, que no pas uns suposats "escàndols" polítics.