11 de juny 2009

Quan els partits d’esquerres ens són prescindibles…


Quan els partits d’esquerres són prescindibles, és quan aquests juguen a ser el que no són, quan defensen els interessos d’aquells que ja tenen qui els defensa. I no és d’estranyar que hi hagi hagut una gran quantitat de ciutadans sociològicament d’esquerres que s’hagin quedat a casa abans de votar els seus.

Cal anar a votar els partits actuals d’esquerres quan ens imposen
la MAT, quan amb diner públic salven bancs que no paren d'especular en cap moment, quan ens imposen el Pla de Bolonya a la universitat sense ni tant sols poder debatre-ho, quan ens justifiquen un transvasament del Segre tot dient-nos que no és un transvasament, quan envien la policia dels ciutadans a una repressió franquista contra els estudiants, quan TV3 i Catalunya Ràdio passa a ser un espai comunicatiu nacional espanyol insuportable, quan dia a dia perdem poder adquisitiu i drets laborals,  quan la participació de la ciutadania en la vida pública passa a ser una idea de romàntics, quan no fan res per les seleccions catalanes, quan ignoren la ILP sobre Catalunya lliure de transgènics, quan l’espoli fiscal català encara és vigent i sembla que en tenim per molts anys, quan diuen que no donaran 500 E de les arques de diner públic per als fabricants de cotxes perquè no és necessari i 5 dies després sí i encara molt més, quan ens ofega una urbanització i destrucció del territori més agressiva que mai, quan no s’apliquen models socioeconòmics alternatius veritablement sostenibles tot i omplir-se’n la boca cada dia, quan ens construeixen el quart cinturó i l’eix viari de Bracons tot assegurar-nos que hi estan en contra, quan al govern es practica un amiguisme i nepotisme de càrrecs públics que és del tot urticari, quan la creació de les vegueries és com un miratge llunyà, quan seguim pagant peatges a les autopistes com sempre, quan el dret a l’autodeterminació del poble català es com un distant record, quan el riu Ter està més mort que mai, quan el republicanisme passa a ser un record dels avis, quan la nova llei d'habitatge a Catalunya és un nou regal vingut del cel per als constructors, quan l’estatut és paper mullat i dia a dia ens sentim menystinguts com a poble i no passa res, ...

És ara més que mai que els hem d’anar de votar perquè no vingui el llop de la dreta???? Però si el llop ja és a casa nostra!! La gent d’ordre ha anat a votar els seus com sempre i els nostres s’han quedat a casa. Que s’ho facin mirar!!