8 de nov. 2006

Nicaragua, un nou triomf enfront l’imperialisme


"Sentimos que se están creando las condiciones en nuestro país para que se lleve a la práctica una nueva cultura política, que nos lleve en medio de nuestra adversidad y diferencias con un espíritu constructivo que ponga primero a Nicaragua y a los pobres".

A Nicaragua, sembla clara la victòria de Daniel Ortega. Tornarà a ser president. A l'igual que el nostre nou govern d'Entesa Nacional de Progrés, esperem que ell també hagi après dels seus errors anteriors. La majoria dels nicaragüencs tenen l'esperança posada en ell. No podrà fer miracles, com no en poden fer Lula, Evo Morales o Chávez. Però els seus pobles no esperen miracles sinó justícia. És clar que fer justícia, per a uns pobles acostumats a que els presidents defensin interessos alients en comptes dels propis, és també una forma de fer miracles.

5 de nov. 2006

Cap a l'esquerra nacional


Esquerra va justificar la seva opció pel pacte d'esquerres el 2003, sobretot, per intentar tibar el PSC cap al catalanisme, donar contingut social a les propostes de país i així ampliar la base nacional per les classes populars i mitjanes. Alhora de la veritat però l'objectiu ha estat aconseguit a mitges; la subordinació del PSC als interessos de la Moncloa han continuat existint, es ben conegut. Ara això s'ha clarificat o es pot clarificar.

L'entrada de la lerrouxista "Ciutadans" al Parlament, per una banda, cal veure com s'encaixa al PSC-PSOE. Pot ser una manera de que s’aclareixin. Els més espanyolistes ja han marxat i mantindran una posició marginal en la política catalana, semblant a la del PP però a l'esquerra. I la temptació zapaterista de la sociovergència per l'altra costat, que seria el final del PSC com a projecte polític propi a Catalunya. És potser en aquest sentit que continuarà sent estratègic mantenir l'oferta del tripartit i consolidar el catalanisme d'esquerres (en forma tripartita) com a força hegemònica a Catalunya i intentar evitar la temptació neolerrouxista al PSC, ha veure si retroben la seva ànima catalanista. Ara bé, el PSC queda encaixonat també per ERC que li anirà menjant espai si sap ser intel·ligent i abandona postures de marginalització social que a vegades encara defensa, i retroba el projecte obert incloent i majoritari del catalanisme d'esquerres que mai hauria d'haver abandonat.

Els vots que perd ERC van sobretot a Iniciativa ! Convergència no creix massa. Ans el contrari només creix a la circumscripció de Barcelona. A Girona, Tarragona i Lleida la coalició de dreta regionalista baixa. Cal veure-ho de forma comarcal i local per visualitzar-ho clarament, per exemple al Pla de l'Estany on IC dobla, el PSC es manté i CiU i ERC baixen.

Esquerra faria bé d'analitzar el perquè de la pèrdua de 140.000 vots i d'aquest 2'5% percentual que es força igual arreu del país. No es pot atribuir sols als atacs mediàtics de la caverna espanyolista i del DVD del Madí. Cal, no tant redefinir l'estratègia general d'esquerra nacional, com sobretot repensar les formes i els continguts. No es pot continuar tenint una voluntat de ser pol aglutinador social del país des de l'esquerra i tenir segons quines actituds atemporals i allunyades de les majories socials de les classes populars. El discurs d'ERC proper a la PIMEC i al FOMENT sols ha fet perdre vots sense guanyar-ne cap. La nul·la capacitat de sintonia pública amb els sindicats majoritaris catalans no ens n'ha fet guanyar cap i n'ha fet perdre alguns.

Com pot ser que una esquerra pija, subordinada i comparsa del PSC, això sí, molt intel·ligent, sigui atraient per algun sector del país? ERC ha de recuperar la seva voluntat aglutinadora, d'obertura, de ser útils per la gent