19 de març 2009

Això ens ha recordat el franquisme!


Davant les imatges d'horror i feixisme per part de la policia "catalana" no podem mostrar més que el nostre rebuig a la intransigència i el menyspreu a les idees que defensen els qui teòricament han de vetllar per la llibertat i democràcia a la nostra terra. Per aquest motiu ens solidaritzem amb els estudiants i ens fem nostra la seva lluita!

- Comunicat del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans:

Al llarg de tot el dimecres, 18 de març, els Mossos d’Esquadra han agredit als milers d’estudiants que han mostrat, en diverses mobilitzacions, el seu rebuig al desallotjament de l’edifici del rectorat de la Universitat de Barcelona (UB). En les diverses actuacions violentes dels Mossos d’Esquadra s’han produït ferits i detinguts, i davant d’això el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem denunciar la brutalitat amb que ha actuat el cos policial autonòmic i que les autoritats universitàries han decidit incrementar l’estratègia de la repressió contra el moviment estudiantil.

Davant de totes les actuacions policials succeïdes al llarg del dimecres 18 de març, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització estudiantil majoritària als claustres de les universitats catalanes, volem manifestar:

1.- Tot el nostre suport a les persones detingudes i agredides pels Mossos d’Esquadra. Els contusionats i ferits per les càrregues dels agents antiavalots es comptabilitzen per desenes, entre manifestants, periodistes i vianants.

2.- Que l’actuació dels Mossos d’Esquadra al llarg del dia d’avui, i, en especial, a la manifestació del vespre, s’ha caracteritzat per la violència extrema i l’acarnissament contra els participants a les mobilitzacions.

3.- Que les càrregues policials, les detencions, les expulsions i les difamacions contra els estudiants no aturaran la lluita en defensa d'una universitat pública i de qualitat.


Per acabar, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans exigim:

- Que es depurin les responsabilitats pertinents per les actuacions policials contra els manifestants.

- Que la senyora Blanca Palmada, Comissionada d’Universitats, es posicioni públicament sobre l’entrada de cossos policials a les universitats públiques catalanes.

- La dimissió del rector Dídac Ramírez, i tot l’equip de govern de la UB, per haver sol·licitat la intervenció dels Mossos d’Esquadra.

- La dimissió del senyor Josep Huguet, Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, per recolzar i ser un dels impulsors de l’estratègia repressiva contra el moviment estudiantil català.

11 de març 2009

Som lo que sembrem: transgènics fora!!


La plataforma catalana Som Lo Que Sembrem ha aconseguit recollir el doble de les signatures necessàries per tal que el Parlament de Catalunya tramiti la seva Proposició de llei per a la prohibició del conreu de productes agrícoles modificats genèticament. La llei catalana d’iniciatives legislatives populars exigeix un mínim de 50.000 signatures perquè el Parlament admeti i tramiti la proposta. Doncs bé, Som Lo Que Sembrem ha collit un èxit rotund ja que ha dut a la cambra catalana 105.896 rúbriques. S’ha reunit aquesta xifra de suports en només 135 dies hàbils (120 marcats per la llei i 15 de pròrroga).

La proposta té quatre objectius bàsics: declaració de Catalunya com a “Zona Lliure de Transgènics”; prohibició immediata dels conreus transgènics; etiquetat clar dels aliments que en el procés de producció fan servir transgènics i dels que no; i, per últim, establir una moratòria en el desenvolupament de transgènics a Catalunya i realitzar una investigació independent dels seus efectes. Així, un cop s’hagin validat les signatures, s’iniciaran els debats amb les diferents comissions parlamentàries abans que el ple iniciï la discussió de la proposta de llei. Som Lo Que Sembrem és una plataforma creada per iniciativa de l’Assemblea Pagesa de Catalunya que, d’entre altres qüestions, lluita pel medi ambient, la supervivència del món rural i la sobirania alimentaria a partir de productes sans, naturals, locals i de temporada. Per assolir aquestes finalitats estan teixint una aliança entre “la minoria rural productora i la majoria urbana consumidora”.