28 de maig 2006

Llops amb pell de xaiet

És curiós veure com determinats “funcionaris de l’opinió”, tenen una i altra vegada, la recepta que ens explica sense dubtes ni fissures que passa a Catalunya després d’episodis fantàstics i reveladors com ara la manifestació del passat 18-F. Un fet, prèviament negat i amagat pels mateixos personatges que més tard ens explicaren. És curiós com a més, coincideixen amb plantejaments perfectament previsibles que fan més “plural” les tertúlies diàries. Previsions i doctes veritats acompanyen subtilment una posició ideològica que aparentment semblen amagar. El missatge de les grans corporacions mediàtiques i dels partits majoritaris que neguen una i altra vegada l’evidència, i és que el missatge popular, el de la gent normal, discrepa i rebutja els apriorismes de polítics que adverteixen de quan toca manifestar-se i de si no hi pot haver un futur millor per a Catalunya que un raquític Estatut.

Avorreix sentir cada cop la mateixa cantarella de si una declaració és partidista o si amb l’Estatut que hi ha, ja podem estar tranquils i satisfets perquè hem de viure resignats a la mentida i l’engany que ens arriba del poder polític, financer i mediàtic. I sobretot, l’especulació amb que alguns polítics usen la demoscòpia en la seva raó de ser i l’enquesta la seva forma de fer. És hora de posar-se a treballar, tot i que treballar també és queixar-se i no resignar-se a que ens escapcin els somnis.

15 de maig 2006

Punt d'inflexió

Acabada tota la aventura que ha significat el pacte del Tinell, és hora de les persones a les que s’ha donat la confiança per a dirigir Esquerra, donin explicacions sobre el que ha significat l’estratègia de voler reformar l’Estatut del Principat de Catalunya, com a eina per avançar cap a l’alliberament nacional i social del Poble Català. Era conegut, que no es podia comptar gaire amb els partits polítics que s’autodefineixen de “madurs”, i que els poders econòmics jugarien també les seves cartes per que res canviés. Però això no ha de servir com a excusa, perquè no és faci autocrítica amb l’estratègia seguida pel partit, i es miri que s’ha aconseguit de tot plegat.

Per tant seria bo, que un cop s’acabi amb la imposició d’aquest nou estatut, és fes balanç del que ha significat el pacte del Tinell, i es comenci a avançar d’una vegada per totes, amb l’estratègia política reforçada, cap al veritable redreçament nacional i social que clamen a crits els Països Catalans.

11 de maig 2006

Adéu a una il·lusió

S’Esvaeix un ideal, un somni, una utopia. El govern d’esquerres a Catalunya, es va aconseguir després de molts anys de lluita d’aquells que, des de la resistència i el silenci, vàrem lluitar contra la imposició Pujolista i d’una forma de fer a Catalunya, com si tot fos propietat del mateix amo.

Ara, uns nous amos vinguts de fora, ens han trencat la il•lusió i ens aboquen altre cop a l’oblit i al silenci, ens aboca altre cop a la lluita sorda i constant. S’ha trencat el somni d’una Catalunya lliure, justa, culte i solidària.

Salut companys, que tot es per fer i tot és possible!

9 de maig 2006

Pot ser no tot està lligat i ben lligat


No acabo d’entendre que està passant en l’actualitat política i periodística catalana. Veig com una esquizofrènia dels defensors de l’establishment polític i econòmic imperant al Principat de Catalunya, que no acabo de veure del tot clar. En principi si un partit completament “immadur” com ERC, i un partit completament d’esquenes a la política catalana com el PP, són els únics que defensen el no de l’estatut, conseqüentment, segons repeteixen una i altra vegada els que s’autodefineixen de “madurs” i “centrats”, el referèndum de l’estatut hauria de ser tant sols un pur tràmit per al vot afirmatiu. Llavors, a que es deu tot aquest nerviossisme?

Pot ser que les enquestes que no surten als diaris, o sigui les bones, no acaben de donar els resultats que alguns desitjarien, i comencen a sentir-se incomodes amb un estatut, que per a molts ciutadans d’aquest país, es un engany per tenir-nos lligats i callats durant molts anys.

4 de maig 2006

La revolució democràtica a Bolívia

No entenc tota aquesta caduca classe política i periodística que ens redeja a tot hora. Com els pot estranyar que Evo Morales i el seu govern finalment es decidissin a nacionalitzar les empreses que gestionen els hidrocarburs. No només es que ho vingués advertint des de que va prendre possessió del càrrec de president electe de la República, que a més, era una de les promeses electorals que va fer al llarg de la campanya que el va portar a ocupar el càrrec amb els vots del 54% de l’electorat.

Ja en el passat, es van fer intents al respecte; Encara ara, almenys en intencions, existeix una diferència notable amb qui ho va intentar anteriorment. Morales ha advertit que aquesta és la nacionalització d’hidrocarburs definitiva i que es prendran les mesures pertinents per que l’Estat Bolivià no torni a perdre la gestió d’aquests recursos.

En principi el que es nacionalitza són les accions de les empreses Chaco, SA; Andina, SA; Transredes, SA; suficients com per que l’estat obtingui el 51% del total. No tenia lògica de cap tipus que l’estat Bolivià no intervingués en la gestió dels recursos naturals, tenint en compte, els nivells de pobresa als quals la majoria de la població boliviana es troba, i a més, sent el segon país sud-americà en producció d’hidrocarburs. No té cap lògica que els països que disposen de més riqueses naturals del planeta, estiguin sotmesos en la més absoluta pobresa, sobretot perquè aquests recursos estiguin sent explotats per empreses de fora en règim d’explotació.

Pot ser que no agradi la mesura presa per Evo Morales, pot ser que a molts els hi sembli una forma poc occidental, civilitzada i neoliberal de treure profit d’un dels recursos que els són propis a l’estat bolivià i als seus ciutadans. El que està clar és que és necessari, va ser advertit amb antelació, i a més, s’ha donat un plaç de temps a les empreses estrangeres que explotaven aquests recursos, per que s’adaptin als nous contractes que se’ls hi ofereix.

"(...) No es posible que algunos sigan buscando como saquear, explotar, marginar. No solo nosotros queremos vivir bien, seguramente algunos tienen derecho a vivir mejor, tienen todo el derecho a vivir mejor, pero sin explotar, sin robar, sin humillar, sin someter a la esclavitud. Eso debe cambiar hermanas y hermanos. (...)"