És curiós veure com determinats “funcionaris de l’opinió”, tenen una i altra vegada, la recepta que ens explica sense dubtes ni fissures que passa a Catalunya després d’episodis fantàstics i reveladors com ara la manifestació del passat 18-F. Un fet, prèviament negat i amagat pels mateixos personatges que més tard ens explicaren. És curiós com a més, coincideixen amb plantejaments perfectament previsibles que fan més “plural” les tertúlies diàries. Previsions i doctes veritats acompanyen subtilment una posició ideològica que aparentment semblen amagar. El missatge de les grans corporacions mediàtiques i dels partits majoritaris que neguen una i altra vegada l’evidència, i és que el missatge popular, el de la gent normal, discrepa i rebutja els apriorismes de polítics que adverteixen de quan toca manifestar-se i de si no hi pot haver un futur millor per a Catalunya que un raquític Estatut.
Avorreix sentir cada cop la mateixa cantarella de si una declaració és partidista o si amb l’Estatut que hi ha, ja podem estar tranquils i satisfets perquè hem de viure resignats a la mentida i l’engany que ens arriba del poder polític, financer i mediàtic. I sobretot, l’especulació amb que alguns polítics usen la demoscòpia en la seva raó de ser i l’enquesta la seva forma de fer. És hora de posar-se a treballar, tot i que treballar també és queixar-se i no resignar-se a que ens escapcin els somnis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada