Euskal Herria

Tal i com està plantejat a Euskadi el debat polític, amb el dret a decidir o d’autodeterminació, en el centre de totes les mirades, la futura Mesa de partits haurà d’abordar aquesta qüestió. El protagonisme en aquest fòrum extraparlamentari serà dels partits, i no del Lehendakari. Per tant, li tocarà a les formacions basques (totes menys el PP, que insisteix en autoexcloure’s) establir els mètodes per arribar a un acord, no estatutari, sinó polític. El contingut d’aquest acord, que es vol ampli, hauria de ser el reconeixement de l’existència d’una nació basca formada per set territoris (amb Navarra i el País Basc francès inclosos) amb dret a decidir el seu futur. Ibarretxe voldria que, aconseguit aquest acord en la Mesa de partits, sigui posteriorment ratificat per la societat basca en un referèndum. A partir d’aquest moment, no pot haver-hi cap retallada i, llavors, entraran en joc les institucions basques i espanyoles. Als parlaments de Madrid i Vitòria els correspondrà, facilitar els mecanismes perquè “l’acord basc” tingui rang legal i quedi inserit en els actuals marcs jurídics polítics. De manera implícita, doncs, el Lehendakari dibuixa un escenari ben diferent al procés que s’ha viscut en els darrers mesos a Catalunya. Un escenari blindat a les tisores i als raspalls de Madrid.