7 de maig 2010

Sols el poble salva el poble!



Les imatges d'Atenes que hem vist aquests dies eren imatges de guerra civil. No és exagerat afirmar-ho: fins i tot els enfrontaments es van cobrar malauradament víctimes. Columnes de fum dels incendis i de les bombes lacrimògenes de la policia, joves emmascarats farts de no tenir cap futur, ancians indignats per la rebaixa de les seves ja ridicules pensions, una població que amb prou feines conté la seva ira enfront el frau obert del seu propi govern i dels mercats financers. La vella classe obrera i el nou proletariat precari es trobaven ahir al carrer protestant contra el pla d'austeritat imposat pel Fons Monetari Internacional i les institucions europees per evitar la fallida de Grècia. Contra les mesures neoliberals imposades a un govern elegit amb un programa socialdemòcrata. El xantatge és evident: o s'accepten les mesures o el país entra en fallida i recessió amb conseqüències gravíssimes i imprevisibles. La democràcia deixa així d'existir i el país es troba sotmès a un protectorat econòmic.

Altres països esperen l'atac dels "mercats financers". La plena dimensió d'aquests atacs només es comprèn quan es recorda que els propis agents del mercat financer que creen "desconfiança" rebaixant la qualificació del deute, són els que després especulen sobre la possible fallida que ells mateixos provoquen. Imatge d'impotència que els "mitjans de comunicació" transmeten i difonen a tot arreu. No es pot fer res, ens diuen, davant el dictamen dels mercats, com si l'actuació dels mercats respongués a lleis naturals i no a les correlacions de força polítiques d'una societat de classes. El cost de la victòria del capitalisme neoliberal és enorme: una regressió social sense límits, l'apropiació dels serveis públics pel sector privat, una explotació de la força de treball sense límits en el temps (jubilacions cada vegada més tardanes) ni en la intensitat (sous cada vegada més baixos i precaris davant un increment cada vegada major de la productivitat del treball social).

La guerra del capitalisme contra els comuns (el poble) és una guerra no declarada, però no per això menys despietada. Es tracta d'imposar per tots els mitjans, però sobretot pels financers, l'extracció de renda, la sostracció de riquesa en favor dels qui controlen el capital, la privatització del comú. L'era del capitalisme productiu ha arribat a la seva fi. Per a això el capitalisme es necessita d'altres mitjans adaptats a la nova configuració del treballador: un sistema d'extracció de riquesa social àgil i discret, un sistema que pugui robar directament la riquesa socialment produïda i, alhora, dissimular el robatori. Aquest sistema d'extracció de riquesa i expropiació dels comuns són els mercats financers.

Ara ja és massa tard per defensar el capital productiu: ambdós termes són avui contradictoris. L'únic que ens queda és, com a Grècia, defensar-nos del capital en general, ja que aquesta és l'única manera d'alliberar espai per al poble. Només així podran tenir algun sentit la democràcia i la llibertat.