20 de set. 2010

Així NO, el 29S VAGA GENERAL, Jo hi vaig!!


Els brutals ajustos econòmics que s’estan adoptant com a teràpies de xoc per sortir de la crisi econòmica són injustos socialment, regressius laboralment, i equivocats econòmicament perquè comprometen les possibilitats de creixement econòmic i de creació d’ocupació.

El Govern espanyol, s’ha esmenat a si mateix provocant un gir radical en la seva política econòmica i social que ara s’orienta de forma clara, en primer lloc, a una severa retallada de la despesa pública que recau fonamentalment sobre les espatlles dels treballadors i dels pensionistes; en segon lloc, a una reducció de la inversió pública que frenarà el creixement econòmic i la creació d’ocupació, i que tindrà com a principals víctimes els treballadors en atur; i, en tercer lloc, imposa una reforma laboral que elimina drets dels ciutadans als seus llocs de treball.

Després d’una actuació irresponsable de les organitzacions empresarials, centrades exclusivament en obtenir rèdits en l’abaratiment de les condicions de treball i el debilitament dels treballadors, el Govern espanyol ha decidit optar per una desregulació laboral que pot continuar amb altres retallades socials i laborals.

La reforma laboral:

- No servirà per crear ocupació.
- No reduirà la dualitat del mercat laboral i augmentarà la temporalitat.
- Facilita i abarateix l’acomiadament, perquè s’amplien les causes per fer-ho més fàcil i es redueixen els drets indemnitzatoris dels treballadors.
- Reforça el poder empresarial per modificar unilateralment les condicions de treball (horaris, mobilitat geogràfica, funcional…).
- Debilita la negociació col·lectiva, facilitant a les empreses l’adopció de mesures de desvinculació salarial i inaplicació de compromisos adquirits prèviament als convenis col·lectius.
- Privatitza la gestió de la desocupació i amplia el camp d’actuació de les Empreses de Treball Temporal als sectors de risc i a l’ocupació pública.

En definitiva, el Govern espanyol ha posat el poder de l’Estat al servei de qui exigeix “flexibilitat” al mercat de treball, i tot i així consideren que aquesta reforma és insuficient perquè en realitat no volen més flexibilitat, la volen tota. Quan s’exigeixen menys cotitzacions socials, menys cost de l’acomiadament, menys tutela judicial, menys negociació col·lectiva, menys regulació de la contractació, el que s’està reclamant en realitat és l’absoluta desregulació del mercat de treball, o l’aplicació en aquest àmbit de les polítiques neoliberals que han fracassat estrepitosament als mercats financers, que són la causa d’aquesta crisi, i que ens abocarien a una tercermundització laboral.

Per aquests motius i pels que vindran, Jo hi vaig!!