Urbanisme a garrotades al Cabanyal

La violenta repressió dels veïns del Cabanyal per defensar el seu barri davant la demolició marca el final de festa indignant d'una era d'urbanisme salvatge. Una era en la qual la santa aliança d'especuladors, constructors i polítics ha vingut imposant a la població operacions immobiliàries tant més lucrativa com menys habitables i estèticament i ecològicament recomanables. Aquestes agressions orientades a enriquir-ne alguns amenacen fins i tot a zones tan consolidades de la ciutat clàssica com el barri del Cabanyal. El Pla Especial de Protecció i Reforma Interior promogut per a aquest barri per l'Ajuntament de València, en comptes de protegir, proposa destruir 450 edificis per introduir una nova avinguda acompanyada de blocs de nova planta que duplicarien l'altura mitjana dels habitatges del barri, desbaratant sense pietat la seva actual homogeneïtat.

Algunes novetats presagien en aquest cas el final d'aquesta era de caciquisme urbanitzador, al fallar la docilitat de la població i el context institucional que li eren favorables. L'associació de veïns Salvem El Cabanyal-Canyamelar va sol•licitar ja el 1999 al Ministeri de Cultura que confirmés que el pla especial promogut per l'alcaldia de València contribuïa a destruir un barri declarat Bé d'Interès Cultural al 1993. Després de deu anys de litigis, la Justícia i el Ministeri de Cultura van acabar donant la raó als demandants i exigint la suspensió i/o reorientació del pla cap a una veritable rehabilitació del barri d’acord amb la voluntat dels seus habitants. Tanmateix, l'Alcaldia i la Generalitat de València han prosseguit la inèrcia comú a aquest tipus d'operacions: van fer cas omís no ja de l'opinió de la població, sinó de la legalitat estatal, continuant les demolicions i reprimint amb desmesurada violència la protesta veïnal.

Dins d'aquesta inèrcia, resulta veritablement indignant veure que mentre el discurs estatal defensa avui la rehabilitació i la participació ciutadana, la Policia Nacional Espanyola ha defensat les demolicions i ha reprimit la participació ciutadana. Però el més surrealista de la insistència de portar endavant l'operació és que els solars amb runes segueixin sent durant molt de temps el testimoni mut del seu fracàs, donat l'actual excés d'habitatges en venda. Només interessos mesquins i inconfessables poden explicar semblant irracionalisme.